La saviesa popular postula amb una fermesa inqüestionable que mai plou a gust de tothom. La dita és tan certa com insípida, i tan banal com parlar del temps -en aquest cas de la pluja- mentre puges o baixes amb l'ascensor amb aquell veí que mai te'l vols trobar perquè no hi tens res de què parlar, però que s'empenya en voler donar-te conversa. Especular sobre el fred, la calor, el sol o la pluja ens converteix en meteoròlegs per uns segons i, de vegades, quan sortim al carrer i descobrim que hem encertat amb els auguris podem tenir la temptació de sentir-nos semidéus.
Però encara hi ha converses més futils a l'ascensor... com és parlar de política i del malament que ho fa aquest govern (sigui quin sigui, això no té més importància). D'aquesta manera de fer política els italians van encunyar una frase: Piove? Porco Governo! o també Piove? Governo ladro! De fet, si pensem fredament descobrirem que els governs tenen la culpa de tot, absolutament de tot. Bé, els bancs també tenen una part important de responsabilitat de les misèries que ens toquen perviure ara i en un futur.
Però què seria dels bancs sense els polítics? Suposo que res; de fet, estic convençut que sense polítics els bancs ja faria dies que no existirien. Qui pensi el contrari, que tiri la primera pedra.... en forma de comentari, és clar, es tracta d'una lapidació literària per via digital.
